Resultats enquesta ús del valencià al Port de Sagunt

Fa algunes setmanes vaig posar en marxa una xicoteta enquesta sobre l'ús del valencià al Port de Sagunt en col·laboració amb el departament de Geografia de la Universitat de València. La idea era senzilla : mitjançant un formulari de Google Docs i l'enviament de correus electrònics.

L'objectiu real d'esta enquesta era haver arribat a les 800-1000 respostes encara que érem conscients de la més que dificultat real d'aconseguir-lo. Hem rebut pràcticament 100 respostes el que està més aprop de les previsions inicials que hi teníem i que dóna lloc a una interpretació dels resultats.

Ací hi ha un resum de les respostes ( perdoneu per la qualitat de les imatges ) :










Cal parlar primer de les persones que han omplit l'enquesta : entre 18 i 65 anys han sigut l'àmplia majoria. Els últims segurament per un menor accés a Internet i els primers per una qüestió de desinterès.

L'enquesta si que reflectix aproximadament la distribució poblacional del Port en el que sobre el 50% de les persones han nascut al Port i la resta fora d'ell amb un percentatge semblant entre els que l'han fet a pobles castella parlants i valencià parlants. Ací trobem altra dada sobre les dades de l'enquesta i és que no s'han rebut respostes de gent nouvinguda amb la qual cosa les seues impressions i coneixements de la llengua no hi apareixeran ni que siga de manera simbòlica.

Els resultats sobre el coneixement de la llengua i l'obtenció d'algun títol referit a la mateixa mostra dades possiblement més elevats dels normals. Esta situació és un reflex al llarg de l'enquesta ja que per definició l'enquesta haurà sigut contestada per gent amb certa estima cap al valencià que no el sector més allunyat d'esta postura que possiblement no haja contestat en la mateixa proporció. No obstant és destacable el 30% de població que no té cap titulació del valencià tenint en compte que només amb l'escolarització en línia en valencià es poden obtenir diversos nivells de la Junta qualificadora de Coneixements de Valencià, que la Junta fa exàmens al municipi i que existix també una Escola Oficial d'Idiomes ( nomenar també l'Escola d'Adults ).
També resulta significatiu el 10% que assegura no saber parlar "res" el valencià.
Sobre les respostes en este apartat hi ha diferent baremació ja que els resultats es trobem molt barrejats entre aquells que tenen la titulació per necessitats laborals , personals o acadèmiques i no es poden extraure moltes relacions entre edats o procedències.

Dintre de l'aprenentatge de la llengua continua destacant la tasca que es realitza dins de l'escola i , on, el doble sistema PIP / PIL acaba creant grups que dominen el valencià ( PIL ) i d'altres que són incapaços d'expressar-se en esta llengua a l'acabament de primària ( PIP, o "línia en castellà " ). Possiblement seria interessant un model semblant al gallec, únic, i on els estudiants estudien en ambdues llengües , gallec i castellà. No existixen les línies.

Sobre si el valencià s'hauria d'usar més un 25% aproximadament respon que "menys" o que " li dóna igual" el que pot representar persones que no tenen cap intenció ni estima per la llengua front a un 75 % que crec que s'hauria d'usar més ( 62% ) o igual ( 14% ). Les respostes "em dóna igual" provenen totes de gent nascuda al Port i que possiblement reflectisca l'allunyament que del valencià té una part important dels veïns del Port. Usar-lo menys es recolzat sobretot per gent major de 40 anys mentre que la gent que prové d'un poble castellà parlant o valencià parlant recolzen de manera majoritària un major ús de la llengua. En general els consultats nascuts al Port defensen un major ús del valencià.

Per últim donar les gràcies a tots els que han col·laborat a que l'enquesta puga anar cap avant i matissar que esta anàlisi correspon únicament a la meua valoració personal i que pot tindre diverses lectures.

Salutacions

Tot per als de fora

Hui estava a la cua per a apuntar a la meua xiqueta a menjador del col·legi. Fora , al tauler, estaven posades algunes de les resolucions sobre beques de menjador i subvencions de llibres que s'havien concedit. He estat observant els noms dels xiquets als que li havien sigut donades amb una presència elevada de nouvinguts i he decidit esperar, ja que he arribat prompte, i observar les reaccions dels meus veïns perquè m'agrada saber què es pensa d'esta qüestió.

La major part de les persones que s'han acostat a mirar en parelles o grups han fet un comentari tan dur i cru que , per desgràcia, reflectix el grau de "xenofòbia" oculta que té esta societat : " tot per als de fora". ¿per als de fora? ¿ qui és de fora i qui no ? ¿ on estan els límits ?.

Jo alucine quan una societat com la nostra que ha "anat a fer les Amèriques ", que ha anat en massa a l'Europa de la postguerra i que està acostumada a buscar-se la vida siga incapaç d'entendre la situació dels nouvinguts. Ningú se va del seu país per gust propi. Fam, guerres, epidèmies ¿ algú es quedaria ?. Començar no és fàcil per ningú i per a mi qualsevol persona és benvinguda aquí i té els mateixos drets, llibertats i obligacions que jo....¡¡ faltaria més¡¡

Resulta curiós com la gent no reacciona igual si la gent que ha vingut a treballar a les obres del Plan Z es de fora del municipi mentre ací tenim una taxa d'atur que supera la mitjana. També dóna igual si les empreses que s'instal·len es porten els beneficis fora i ací només creen treballs de poca qualitat. Els nouvinguts, els nostres nous veïns, han contribuït a què este país haja crescut molt en els darrers anys i no són els culpables d'un sistema i d'una estructura econòmica deficitària des de fa dècades per molt que ens creguem una potència mundial. Han pagat els seus impostos, les seus obligacions, han generat riquesa...s'han guanyat el dret a ser tan o més d'ací que molts dels que han nascut ací i mai han fet res per millorar la nostra societat.

Només els ulls de la gent nouvinguda que passava per la porta i sentia estos comentaris dels seus "veïns" serviria per explicar el que podien estar sentint per dins.

Esta és la vostra casa, Benvinguts¡¡¡

La destrucció de Sagunt

Més de 3000 persones de públic i 150 actors han format part d'esta representació d'èxit al Teatre Romà de Sagunt. Els participants estan contents i els polítics vanaglorien l'esdeveniment però la veritat és que l'espectacle be de fora i això que estic totalment a favor d'expandir i subvencionar actes i propostes culturals per part de les administracions públiques que ens puguen proporcionar representacions o allò que en termes econòmics o financers no és possible. Però una cosa no lleva l'altra. La destrucció de Sagunt ha suposat una despesa pública de diners prou considerable entre ajuntament, Bancaixa, diputació i supose que Generalitat i Ministeri, encara que siga per netejar o pagar part del consum elèctric de l'acte. Els actors han fet un treball formidable per amor a l'art i sense rebre el corresponent sou i els veïns de Sagunt han respòs de manera excepcional omplint el Teatre els 3 dies de la representació. L'única cosa que no s'ha fet bé és allò que corresponia a la part pública i de gestió de l'acte. Hi ha clubs locals que posen més publicitat als mitjans de comunicació i al carrer dels seus actes que la que hi havia de l'obra. No s'ha generat cap plana web o notícia suficientment important per aparèixer als primers buscadors d'Internet i publicitar la ciutat. S'ha condicionat la celebració de les "nits de Ciutat Vella", contractades i pagades pels comerciants fa molts mesos. I tampoc s'ha sabut fer un bon control de l'empresa encarregada del muntatge per part de cap responsable polític encara que fora a nivell d'assessorament.

Definitivament s'ha fet una obra de Teatre que des de fora, i remarque açò ja que al Port poqueta informació ha arribat de la representació ( per no parlar de la possibilitat d'intervindre com actor o extra ), sembla haver-se pensat i fet per a orgull dels saguntins ja que no hi trobe cap més valor afegit a l'experiència, insistix, que ha costat molts diners públics.

És un tema recorrent el de la classe política que tenim. Fan les coses a espentes i rodolons. Es fa una cosa que podria ser interessant i no li trauen ni una punta de profit però es que , a més, va desubicada de qualsevol projecte a mig termini sobre ús del Teatre Romà en espectacles com este. Sembla que s'ha fet perquè políticament interessava fer vore que el Teatre interessa molt i callar un poc a les veus més crítiques i ara ... a seguir.

D'ací a poc faran alguna cosa puntual al Castell o a Ciutat Vella per tal de continuar fent pegats del patrimoni històric. Un altre dia, i 2500 anys més nou, podem parlar del patrimoni industrial del Port que en este tema s'assembla molt.

Legalització ¡¡¡

Han passat ja uns quants anys des dels que es cantava en les festes més populars aquella cançó del grup Ska-p de "legalización". Possiblement el motiu ara siga un altre però la lletra continua tenint una vigència absoluta. Es tracta d'un debat en el que es poden posar en lluita molts arguments però que fins ara no havia tingut la variable econòmica de fons.

Si ací hi ha una indústria puntera i que funciona és la de les drogues. A alguns els pot molestar però només cal agafar les dades de consum i entrada de drogues als països de la UE per comprovar el nostre lideratge. No cal lligar molts caps més. Si l'estat vol ingressos extraordinaris, com els que obté mitjançant l'alcohol o el tabac, el té senzill: que legalitze algunes drogues.

Evidentment no es tracta d'una mesura únicament econòmica sinó que hi estem posant en joc altres valors i algunes suposicions que no podrem esbrinar fins que no passe el temps. Per llançar esta idea he fet 2 coses : observar la situació dels Països Baixos ( que tenen legalitzat l'ús del cannabis des de fa molts anys ) i fer un seguiment dels estudis de drogues i consums que es fan en este país més una cosa afegida : el treball de camp a les portes de qualsevol dels locals als que he estat o , molt interessant, als banys públics. La conclusió d'esta segona part de l'estudi és impepinable : hi ha molta droga i la gent consumix.

Per tant la legalització de les drogues no va a fer augmentar el seu consum. Hui en dia qui no pren drogues és perquè no vol. Són fàcils d'aconseguir i de consumir. Sense anar més lluny totes les vesprades puc vore com en la plaça on jugue amb els meus fills i els seus amics ( xiquets de 4-5 anys ) els joves es fan els seus "porros" en els bancs del costat. A més es podria regular què i quina qualitat té allò que s'està consumint.

Realment no es tracta d'obrir l'aixeta a mansalva sinó de començar a generar un debat sobre esta qüestió. Legalitzant les drogues no s'acabaria amb el mercat negre de les mateixes com tampoc s'augmentaria el consum però si que es podria generar un sector econòmic que crec que podria ser interessant. Es podrien crear llocs de treball i l'Estat podria recaptar diners per a polítiques socials. Pensar que la legalització va a fer augmentar el consum és com dir que si es prohibira l'alcohol la gent anava a deixar de beure. A més, legalitzar no significaria llibertat absoluta en esta pràctica : llocs específics, hàbits, educació...¿qui pensava que s'anava a prohibir fumar en tants llocs i que la gent ja hi estem acostumats ?

Jo no tinc les dades ni la possibilitat de fer un estudi seriós sobre el tema...però no dubtaria a fer-lo. I el següent està clar : legalitzar la prostitució.

Al rico vacileo

De manera genérica la gente pasamos por diversas fases a la hora de afrontar cualquier desavenencia. Si creemos que tenemos razón solemos ir calentandonos poquito a poco en nuestra intimidad hasta que acabamos por afrontar la questión y hablar o plantear una solución a quien nos está "molestando". Aquí suele aparecer la parte racional de los humanos. Nos dan una explicación, se genera un debate y uno acaba por entender las cosas y irse más tranquilo y relajado a casa. Este suele ser el desenlace final siempre y cuando el tiempo no te genere esa extraña sensación de que te han vacilado, que te le han colado.

A mi me está pasando esto con las obras del colector de la Avenida 9 d'octubre. Primero tuvimos que salir los comerciantes y aparecer en prensa quejandonos para que los concejales nos hicieran caso. Conseguimos diversas reuniones y llamadas en las que se nos dijo que se iban a buscar soluciones, mejoras...entre pitos y flautas pasó un mes. Luego pasaron casi dos entre que te digo,te comento, vamos a hacer...mientras las obras continuaban y las mejoras no llegaban. El nuevo y posterior cabreo fué solucionado porqué se nos comentó que la avenida seria transitables el 1 de septiembre. Aunque ya me daba la sensación de pitorreo quedaban 4 ratos y tampoco valia la pena cabrearse más.

Hace cosa de un par de semanas el jefe de obra nos dijo que no seria el 1 si no la tercera semana de septiembre ( ya nos estamos plantando en un mes extra ) lo que ha motivado que escriba estas lineas. Entre voy a hacer, me pongo a pensar y ya queda poco la avenida lleva cortada meses con un efecto sobre los comercios de estrangulamiento que riete tu de la frase "apretarse el cinturón".

Cuando empezaron las obras hubo una reunión de los comerciantes de la 9 d'octubre donde se oyeron propuestas bastantes radicales. Azucar en las máquinas, bloquear el paso con los coches a las obras, manifestaciones, denuncias....pero triunfó el sentido comun : el diálogo, el buscar posturas de acercamiento....y tuvimos que oir como los que "saben" nos comentaban la gran mejora que iba a suponer el colector, que ya veriamos, que era necesario.....

Despúes de las reuniones iniciales ya no ha venido nadie del Ayuntamiento a explicar, a pedir algun tipo de disculpa o excusa, a escuchar nuestros desahogos. Las obras ya no salen en la prensa y estamos en agosto ¿para qué más?. Y todos sabemos que hay cosas que no dependen de uno, que las obras son las obras, que uno no es adivino y por eso cuando nos preguntan o nos dicen intentamos no meternos en en camisas de once varas y menos en ir "apaciguando al ganado". Eso es lo que siento, que me han vacilado.

Anti-porteño o porteño

En este pueblo hace ya tiempo que los términos medios han dejado de existir. Ahora se es megasuperultra porteño o eres un anti-porteño. Además has de ser consciente que entrar en el grupo de los anti es tan sencillo como poder estar a favor de un proyecto para nuestra playa o preferir otro tipo de fiestas patronales. No hace falta ni que debatas sobre la segregación.

Parece ser que el Puerto solo va a aceptar a las personas que cumplamos con los estereotipos que vienen definidos con quienes pretenden construir una sociedad homogenea, justo lo contrario que somos la gente del Puerto. Hace no mucho tiempo llegué a leer un articulo de uno de nuestros concejales que cuestionaba que iban a hacer aquellas personas que se habian declarado contrarias a la segregación una vez el Puerto la consiguiera. Decia que con qué ética se iban a presentar a unas elecciones o iban a pasear por las calles del Puerto Libre. Realmente da que pensar.

Todos los partidos afirman que la segregación es una cuestión política pero ninguno lo pone en marcha.Es algo más. Hace unos dias aparecian unos panfletos amenazando a un vecino nuestro por no pensar como se supone que debia hacerlo. A las pocas horas aparecia pintada la sede de Iniciativa porteña. 2 actos igual de cobardes y antidemocráticos que tendrian que haber supuesto la condena unanime de todos los grupos políticos del Ayuntamiento, pero no, cada qual a condenado solo la parte que le ha atañido. Y no son los primeros ni los únicos casos de este vergonzoso comportamiento político.

Luego nos preguntamos que porqué la gente no acude a votar o porqué todos los políticos les parecen iguales o porqué no nos interesamos en exceso por las cosas ¿ a alguien le extraña ?

Entenent a Costes

No estic a favor de les obres que Costas planteja al nostre municipi perquè considere que ni el projecte és l'adequat però sobretot perquè el moment em sembla totalment inoportú.No obstant i això sempre m'agrada donar el benefici del dubte a les persones i en este cas no anava a ser diferent. Estic convençut que Costas, o els seus tècnics, han intentat fer un bon projecte i buscar una millora de la platja i el passeig del Port. El cas és que no han acabat d'encertar i em pregunte perquè i arribe a la solució que pot ser si que hagen fet un bon treball i som nosaltres, els ciutadans, els que volem canviar la història.

Si jo fóra un tècnic de Costas el primer que faria seria conéixer part de la història del nucli sobre el que es va a actuar per tal de saber un poc més de l'impacte que tindrà allò que propose i avaluar els efectes positius i negatius. Utilitzaria Internet o inclús acabaria viatjant al lloc en concret. Podria parlar amb els polítics o amb els veïns però crec que l'opinió que em formaria de la platja del Port seria una que als propis portencs ens semble dur d'assumir : no em aprofitat ni defensat el nostre litoral mai.

Segurament no es culpa nostra però qui vinga al Port se n'adona ràpidament que no es troba en un nucli que visca del turisme ni de la platja. Cap hotel en l'avinguda del Mediterrani és una prova més que evident. És cert que tenim una platja excel·lent però poc més. Si el visitant està uns dies i aprofundix un poc més podrà comprovar com hem utilitzat la zona marítima del Grau Vell i de la Marjal dels Moros per fer l'ampliació del Port marítim i construir un megaparc industrial que ben bé es podria haver col·locat a l'altre costat de la carretera de la IV planta. Per arrodonir la qüestió plantem una central tèrmica i una regasificadora. Ja conec la seguretat d'estes empreses i el tema dels llocs de treball però el que vull dir és que des de fa dècades el Port ha apostat per un desenvolupament industrial front a altres possibilitats econòmiques com haguera sigut el turisme. També podríem fer el seguiment de la confraria de pescadors que ha estat agonitzant des de fa anys fins a tindre que desaparèixer.

No dic que no hagem de defensar la nostra platja sinó que dic que puc entendre els motius dels de Costas que hauran pensat que ens fan un favor ja que la història no és que ens deixe en un molt bon lloc a este respecte.

Ojala servisquen les mobilitzacions per aturar el projecte de Costas i per a tornar a donar-li importància a les decisions que anem prenent dia a dia i que , sense adonar-nos, van marcant el nostre futur.